POLE G.P. Lliça

A la Pole Gandoy i Kleine, van ser els més ràpids, i van parar el seu cronometre un segon abans que el seu inmediat perseguidor. Val a dir que Gandoy va imposar un ritme de classificació frenètic, parant els seus temps en els 1:01:minuts (segurament la seva experiència en el traçat vallesà va clavar les seves voltes en els 1:01:minuts). Kleine va trencar els seu temps de classificació a la ultima volta ja que va parar el cronometre dos segons abans del que ho havia fet fins aquell moment quan es trobava 4rt a la qualificació.

A un segon dels dos primers, el gran dels Manils va obrir la caixa dels trons, una caixa en la que es van posar 5 pilots dins el mateix 0`5 segon. Semblava que aquests cinc es trepitjaven la linia de la goma encara que Pere mai va deixar de ocupar el segon lloc des de la seva 6 volta i es va afincar a la 3ª posició amb fermesa.

Cerdà, que en ningún moment del dissabte es va trobar a gust amb la resposta del seu Kart, va fotre-li molt de “peu” a la seva 10ª i última volta de classificació i va deixar en 5ª posició a J.M. Crespi durant tota la classificació acaricià aquesta posició, però es veié superat en l’últim sospir per un Cerdà, que després de guanyar el seu memorial al Circuit d’Osona, va fotre un cop de puny i autoritat sobre la taula.

Dins aquesta caixa de trons, els representants del Maresme, van mantenir possiblement el frec a frec més apretat de la classificació, en que més que córrer en karts semblava que juguessin a ping-pong amb el cronometre del Kartòdrom de Catalunya, tal va ser la seva guerra cronomètrica, que a la penúltima volta Edu li fotia el 6è lloc a Mitu, i en l’ultima volta de la classificació, Mitu va fer pujar els decibelis del 4temps, i li va clavar una dècima a Edu que l’alçava a la 3ª línia de la graella, en detriment del seu company d’equip.Sabo va estar força regular a la classificació, dic regular, per la seva 8ª posició que semblava que el treien de les seves aspiracions de Podi, com per a la semblança dels seus temps en la totalitat dels entrenaments, Sabo va ser una linia plana, no va ni guanyar ni llocs ni baixar-los, semblava que estigués per altres coses més que per petar la seva telemetria.

Leiro, Guerra i Llori, van convertir-se en un dels altres grups més disputats. Mentre Leiro, es va establir com a el lider de la seva franja de cronometre, es va concentrar en anar esmolant mil·lèsimes sobre el crono de Sabo; mil·lessimes que no va poder clavar sobre el temps d’aquell. Darrera seu s’estava lliurant un pique de mil·lèssimes, en que Guerra va passar per sobre de Llori escanyant el crono en 0’8segons menys del que portava rodant fins el moment, no sé perquè, però aqui hi havia mes que una posició en joc.

La Cobra. No puc deixar de subrrallar el fiasco d’aquest home, rodant a la primera meitat de la Pole en temps que el col·locaven als primers llocs de la graella, el seu millor temps es va donar quan se li estaven escalfant les gomes, al 6è gir, mentre a la segona meitat de la Pole tota la graella donava el millor de si mateix, La Cobra s’empessava el seu propi verí fins a caure a la 12ª posició de sortida , ja sense opcions per afrontar una cursa tant competida com aquesta.El pesat dels germans Manils, Toni, va fer una pole competitiva, possiblement amb il·lusions de veure’s més ràpid que els dos convidats d’honor de la cursa, i podent seguir les progressions d’una Cobra molt lenta; va aconseguir ficar-se dins el 1:03:minuts, i la13º posició a la graella, que amb una bona sortida poda situar-se a la franja dels punts al final del G.P.

Que hi ha a dir sobre els nostres convidats, possiblement que van començar a agafar-li la derrapada, la sortida de curva i les reaccions al xasis d’aquests monoplaces que tant traeixen quan no li tens els reflexes agafats, quan ja s'acabava la qualificació. Tot i aixi, felicitar-los, per la seva competitivitat i les seves bones maneres al volant. No torneu que a la següent cursa posaríeu en problemes a Manils Jr. (al Guerra ja el veu posar al seu lloc a la cursa)